Alacant és una província de la Comunitat Valenciana.Es troba situada a la costa est de la Península Ibèrica. La capital d'aquesta té el mateix nom.
Mapa península ibérica
Limita amb:
Limita amb:
- La província de València al nord.
- La regió de Múrcia al sud i a l'oest.
- Castella- La Manxa a l'oest.
- El mar Mediterrani a l'est.
Es divideix en 9 comarques:
-El Comtat.
-L'Alcoià.
-La Marina Alta.
-La Marina Baixa.
-l'Alt Vinalopó.
-El Vinalopó Mitjà.
-el Baix Vinalopó
-l'Alacantí.
-el Baix Segura.
-L'Alcoià.
-La Marina Alta.
-La Marina Baixa.
-l'Alt Vinalopó.
-El Vinalopó Mitjà.
-el Baix Vinalopó
-l'Alacantí.
-el Baix Segura.
DEMOGRAFIA D'ALACANT
- Superfície del terme municipal: 201,27 Km².
- Nº d'habitants: 329.947
- Densitat: 1.639 Hab./Km.
- Altitud: 0 Mts.
- Distàncies quilomètriques:
- València-Alacant: 182 Km.
- Madrid-Alacant: 432 Km.
- Barcelona-Alacant: 544 Km.
CLIMA
El clima de la regió és de tipus mediterrani. Al llarg de l'any, les temperatures solen ser suaus i amb escasses pluges.
A la taula següent s'hi mostren algunes de les temperatures (màximes i mínimes) més rellevants en el transcurs de la història de la ciutat.
TEMPERATURES MÀXIMES | TEMPERATURES MÍNIMES |
40,4ºC el 18 d’agost de 1949 | -4,6ºC el 12 de febrer de 1956 |
41,2ºC el 12 de juliol de 1961 | -2,6ºC el 26 de desembre de 1962 |
41,4ºC el 4 de juliol de 1994 | -2,6ºC el 3 de gener de 1971 |
GASTRONOMIA
La cuina alicantina és típicament mediterrània. L'arròs és l'ingredient base de tota la cuina valenciana, és el protagonista d'una gran diversitat de receptes, en les que s'acompanya de peix i marisc del Mediterrani i verdures de l'hort. A l'interior de la província alicantina guanya pes les llegums, la caça i el porc.
Un dels plats dolços més típics d'Alacant són els "almojabans" o fruites de paella. Consta d'una massa fregida en oli i banyada amb mel. També es pot hornejar en comptes de fregir. Aquest plat és d'origen àrab, com molts d'altres.
Almojabans
Un altre plat molt típic és el que està constituït per arròs. L'arròs és un cereal, introduït pels àrabs, que ha agafat molta importància en la cuina alacantina gràcies al turisme.
Altres productes alacantins que cal mencionar són l'oli de muntanya d'Alacant, l'embotit blanc, la botifarra de Ceba, diversos formatges (com el formatge de cabra o blanquet, el formatge de La Nucia, entre d'altres), el torró i el vi.
MONUMENTS IMPORTANTS I PUNTS DE MÀXIM INTERÈS
Basílica de Santa Maria:
Està situada a la plaça de Santa María, la més antiga de la ciutat. És d' estil gòtic i es va construir entre els segles XIV y XVI.
La Catedral de San Nicolau
Es va començar a construir l'any 1600, suplint una construcción anterior. És d'estil renaixentista i es troba situada al centre de la ciutat.
Es tracta d'una església en planta de creu llatina, amb un interior on destaquen el claustre del segle XV amb dues portes barroques, l'altar i la cúpula blava de 45 metres d'alçada. Sota la cúpula hi ha la Capella de la Comunió, considerada una de les més belles mostres del barroc espanyol.
El Castell de Sant Ferran
Aquest castell es va construir sobre el Tossal durant la guerra de la Independència contra els francesos l'any 1813.
Es va fer amb el propòsit de ser una presó i també per reforçar les possibilitats de defensa del castell de Santa Bàrbara.
No es va arribar a estrenar, ja que a Alacant no va arribar a haver ocupació francesa, això sí, per poc, ja que el general francès Louis-Pierre Montbrun va bombardejar la ciutat el 16 gener 1812 des de la zona de l'Altozano (prop de l'Església de Los Angeles)
Castell de Santa Bàrbara
Està situat a la Muntanya Benacantil. La situació on es troba li proporciona un enorme valor estratègic. Va adquirir aquest nom perquè el dia que se celebra Santa Bàrbara va ser pres per l'infant Alfons de Castella als àrabs.
Durant l’època de Felip II es va reformar el castell. Al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX, el castell va patir nombrosos bombardejos.
Va ser obert al públic el 1963 i en el mateix any es van inaugurar els dos ascensors que recorren la muntanya per dins.
El castell es divideix en tres recintes: la Torreta, lloc on es troba la vella Torre de l'Homenatge, el recinte intermedi correspon a les dependències més importants, entre les quals destaquen el Saló de Felip II, el Pati d'Armes, etc, i el recinte inferior.
EL Mercat Central
Està situat a l'avinguda Alfons X el Savi. És un edifici d'estil eclèctic amb ornaments modernistes que va ser projectat per l'arquitecte Enrique Sánchez Sedeño i construït el 1921 per l'arquitecte Juan Vidal Ramos.
El mercat central va ser bombardejat el 25 de maig durant la guerra civil espanyola. No se sap el número de morts amb precisió, però es calcula que hi van haver més de 300 víctimes.
Teatre Principal d'Alacant
El 23 de setembre de 1845, alguns comerciants importants de la ciutat, dos aristòcrates i dos famílies de propietaris van mantenir una reunió en la qual va sorgir la idea de la construcció d'un teatre. Van manifestar que la ciutat d'Alacant "no tenia un teatre digne de la seva cultura" ja que els existents eren improvisats en locals inadequats. "N'hi va haver prou disset dies perquè aquesta societat de vint persones s'avingués en la seva totalitat". L'Ajuntament, per acord de 18 d'octubre de 1845, va cedir els terrenys necessaris.
FESTES TRADICIONALS
Algunes de les festes més populars i rellevants d'Alacant són:
- Les FOGUERES DE SANT JOAN són les festes majors de la ciutat, són unes festes d'interès turístic. (20 al 24 de juny)
Es col·loquen les fogueres la nit del 20 de juny, que són monuments satírics de cartó pedra i fusta, i es cremen la Nit de Sant Joan.
Des del 20 de juny fins el dia que es cremen tenen lloc diversos actes, com ara cercaviles, cabalgates, ofrendes, actuacions musicals, campionats esportius... En els carrers, es monten barraques i la gent hi pot anar a dinar, sopar i ballar.
- Les festes de MOROS I CRISTIANS:
En aquestes festes es rememoren les batalles i lluites entre moros i cristians durant la reconquesta. Aquesta rememoració és comuna a molts pobles i ciutats del País Valencià i en especial a les Comarques Centrals.
Les festes comencen amb l'avís de festa (un pregó), una desfilada amb vestits de gala. Hi ha actes en els quals es fan representacions de les batalles en el qual el bàndol cristià venç al bàndol moro, sempre simbòlicament. El final de la festa se'n diu la "Retreta", que és una desfilada en to humorístic.
Ha millorat, però us mana la manera de fer dels webs turístics, i no hauria de ser...
ResponElimina