Com ha canviat?

SEGLE XVI 

Durant aquest segle es va produir un gran creixement de la poblacio degut al desenvolupament del comerç, l'artesania d'exportació i a una pròspera agricultura local. En aquesta època es va iniciar la construcció de dos extramurs: El marítim de Sant Francesc i l' Interior de San Antón. del 1510 al 1609 la ciutat va duplicar el seu nombre d'habitants.

Durant els segles XVII i XVIII el port dinamitza les transformacions urbanístiques de la ciutat i s'habilita per comerciar amb Amèrica. Es crea un consulat de Mar i Terra per fomentar la navegació i l' agricultura. Al 1797 Alicant ja contava amb vint mil habitants.

A MITJANS DEL SEGLE XIX

Fins al segle XIX, la regió d'Alacant estava rodejada de muralles. Aquestes muralles impedien el creixement de la zona i el progrés en el desenvolupament de la indústria i el comerç. Per tant, per a què tot això fos possible s'havien de demolir les muralles o edificar fora d'aquestes, per fer-ho s'havia de tenir el consentiment d'Isabel II. 

A mitjans segle XIX, Isabel II va aprovar la demolició de les muralles, així era possible l'expansió de la zona i deixava de ser regió de guerra. Llavors, en el moment que es van tirar a terra, es va necessitar dur a terme un projecte urbanístic, per tal de dissenyar i organitzar els carrers i les zones urbanitzables de la zona.

A finals del segle XIX, la zona té una important vitalitat industrial i comercial. Alacant, la capital de província, té una fàbrica de tabac, refineries de petroli, fàbriques de serrar fusta, de sacs, teixits, ceràmica, terrissa, varis centres docents (com per exemple Escola Model, Escola de Comerç...),... També cal destacar que la zona contenia bastants hotels que tenien certa consideració i figuraven a les guies hoteleres.

SEGLE XX

Durant els inicis d'aquest segle també s'inauguren certs edificis emblemàtics, concretament a Alacant s'inaugura el Palau de la Diputació Provincial i l'Hospital, ambdós l'any 1931. També obre les seves portes el nou edifici del Govern Civil, inaugurat per Franco el 30 de maig de 1950.

El "Boom turístic" es va inciar als anys seixanta. Molts s'instal·laven a l'interior del casc urbà, però també a les zones de la perifèria. En aquests moments, es construeixen molts pisos, tant en l'exterior com en la zona costanera. Els forasters i els propis alacantins intenten que la seva segona residència, que solien ser apartaments, estigui construïda prop de les platges.

A PARTIR DE LA GUERRA CIVIL(1936)

Lògicament, la Guerra civil, com a la resta d’Espanya va suposar una sèrie de canvis i transformacions en la vida quotidiana. Alacant va ser una ciutat de “rereguarda”, la qual cosa durant la guerra és un eufemisme sense cap sentit.

Després de l’esclat del conflicte, part de la societat alacantina (ideologia de dretes), va quedar a “l’altre bàndol”, i per tant, subjecta a una gran repressió que va afectar a les seves vides, costums i pertinences.

La província d’Alacant va quedar allunyada dels fronts bèl·lics al llarg de tota la guerra, però també es ben cert que a aquestes batalles milers d’homes alacantins van combatre i van morir. Per aquesta raó, les dones alacantines van haver d’assumir un important protagonisme amb les activitats de producció i en la vida social. 

Pel que fa referència a la funció que va adquirir Alacant de “rereguarda”, molts dels seus edificis de la ciutat es van convertir en hospitals anomenats “Hospitals de Sang” per atendre als ferits de guerra, alhora que es realitzava un gran esforç solidari per donar ajudes als milers de refugiats civils i nens que fugien de les conseqüències de la guerra, especialment del front obert a Madrid i de la caiguda de Màlaga.

Com és normal els dos problemes que van pertorbar més la vida de la ciutat van ser els bombardejos i els subministraments. Els bombardejos, que van començar a la tardor del 1936, es van anar fent cada cop més freqüents i mortífers fins que es va produir el bombardeig sobre el Mercat Central el 25 de maig de 1938. Aquest, va suposar una autèntica catàstrofe convertint-se en la major tragèdia de la història d’Alacant on van haver-hi més de 300 morts i centenars de ferits.

La necessitat de crear refugis antiaeris va ocupar gran part dels esforços de les autoritats, però tot i això, no van poder impedir que milers de ciutadans abandonessin el nucli urbà per pernoctar als voltants, fenomen que es va conèixer com “La Columna de la Por”.

L’escassetat de productes de tot tipus va comportar un laboriós treball quotidià per fer-se amb un mínim de subsistències.

La vida econòmica al llarg de la guerra va estar dominada per els sindicats i les institucions públiques generalment mitjançant formules col·lectives. Durant la guerra la vida política i institucional alacantina va estar en mans dels partits “marxistes”, socialistes i comunistes amb l’ajut d’anarquistes i alguns republicans.

Un cop va esclatar la guerra, es va produir una gran revolució igualitària de caràcter proletari que va recórrer tota la societat passant pels aspectes econòmics i les institucions polítiques fins arribar a la ideologia i els costums. 

Va ser curiosament al port alacantí a on la República va viure els seus últims i agònics moments, quan milers de refugiats que fugien del avanç final del exercit franquista, van esperar inútilment l’arribada de vaixells cap a l’exili per escapar d’una repressió que aviat s'abatria implacable sobre els vençuts. Mentre que això succeïa, la ciutat va ser ocupada militarment per les tropes italianes de la Divisió Littorio el 30 de març de 1939.